La diversitat és deguda a moltes causes (socials, culturals, familiars, personals). Nosaltres, entenem la diversitat com a riquesa i com a valor, ja que aquesta comporta multitud d´aspectes positius. No obstant,en ocasions, la diversitat pot convertir-se en desigualtat, si no s´estableixen els mitjans adequats.
La LOE, al seu títol prelimiar, capítol I, art I, exposa els principis d´equitat i qualitat. El primer, que du per nom: “equitat” ha de garantir la igualtat d´oportunitats, la inclusió i la no- discriminació. El segon, ens xerra de la qualitat d´educació per a tots, independentment de les seves condicions i circumstàncies. Així, mateix es destaca el principi de flexibilitat per adequar l´educació a la diversitat d'aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l'alumnat.
Per tot això, ara vos mostrem quins són les nostres possibilitats per arribar a tots aquests nins amb problemàtica social des de dos àmbits: - A través de mesures metodològiques que ens permeten arribar a aquests alumnes i proporcionar-los eines de desenvolupament social i resolució de conflictes.
- Mitjançant Adaptacions curriculars individualitzades significatives o no, si escau.
MESURES METODOLÒGIQUES
Principis d'actuació metodològica:
Inserida dins la dinàmica del centre
basada en la reflexió conjunta
cooperació família escola
actuacions concretes per acollir alumnes
organització d'espai i temps
Canvi metodològic
Ara us proposarem plantejaments i estratègies pràctiques per organitzar una classe atenent a la diversitat. D’aquesta manera es pretén donar qualitat a l’educació i enfrontar els nous reptes d’avui dia. Aquestes tècniques són especialment útils per aquests alumnes que presenten un perfil de problemàtica social.
Es presenten a continuació aquestes tècniques, seleccionades per la seva utilitat a l'hora de tractar els alumnes que presenten aquesta problemàtica. Aquestes estan ordenades segons el que volem fomentar: interacció social, resolució de problemes, i aprendre a organitzar-se i complir normes, cap a les necessitats més específiques d'adaptació als seus ritmes i estils d'aprenentatge, tant en grup com de forma individual.
Les tècniques que proposem són les següents:
Tècniques per fomentar la interacció social:
Treball cooperatiu: (R. Grau, 2006): “El treball cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d'una forma d'organitzar l'aula i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus.”
Grups interactius: segons el CEIP La Mercè de Tortosa, un centre escolar que pertany a una comunitat d’aprenentatge: “Són el resultat d’una organització flexible de l’aula en la que el grup classe es divideix en petits grups de treball, cadascun dels quals està dirigit per una persona adulta”[...]” voluntària en coordinació amb els mestres responsables”.
Tècniques per aprendre a resoldre problemes:
Filosofia 3/18: (Grup IREF, 2006) “El projecte FILOSOFIA 3/18 és un currículum ampli i sistemàtic que té com a objectiu reforçar les habilitats del pensament dels estudiants, partint de la filosofia com a disciplina fonamental. Consisteix en un conjunt de programes que, aplicats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capacitat reflexiva.”
Aprenentatge basat en la resolució de problemes: segons C. A. Tomlinson (2008, p. 162), l’alumne resol una dificultat de manera activa emulant com ho fan els adults professionals. El professor planteja un problema i els alumnes fan una recerca d’informació, defineixen el conflicte, cerquen recursos, solucions possibles... i després n’adopten una com a definitiva i l’exposen a la resta, defensant-la.
La petita recerca científica: a la II Jornada Inclusiva (8,9 i 11 d’abril), el CEIP Margalida Florit, va presentar aquesta proposta. Es tracta de treballar un problema sorgit de manera natural a l’aula seguint les passes del mètode científic. Es fan diferents grups cooperatius en funció de quina és la seva hipòtesi inicial. Cada membre del grup té un rol determinat i es planteja una sèrie d’objectius determinats personals i de grup. De vegades conviden a professionals externs.
Treball per projectes: (J. Puig, 2006) “És el tractament d’unitats temàtiques elegides lliurement pels alumnes i tractades mitjançant una metodologia globalitzadora emmarcada en la teoria constructivista de l’aprenentatge.”
Tècniques per aprendre a organitzar-se i complir normes:
Agendes: (C. A. Tomlinson, 2008, p. 122): ”És una llista personalitzada de tasques que un determinat alumne ha de realitzar a un moment donat”.
Contractes d’aprenentatge: (C. A. Tomlinson, 2008, p. 156) “és un acord negociat entre l’educador i l’aprenent.” [...] “Proporciona a l’alumne certa llibertat per aprendre determinats conceptes i destreses en un temps determinat.” És una tècnica que pot variar molt i adaptar-se a cada grup classe de manera molt senzilla. Pot emprar-se tant per pactar les normes d’un aula com la manera d’avaluar una determinada tasca.
Panells d’elecció: segons C.A. Tomlinson (2008, p. 164), el mestre proposa un panell amb diferents activitats on l’alumne en selecciona una sèrie d’aquestes. Així el mestre orienta la feina cap allà on ell vol, però a la vegada l’alumne té la llibertat de seleccionar-ne les que ell vulgui. Les instruccions completes es troben al lloc on es realitza l’activitat.
Formats: segons C.A. Tomlinson (2008, p. 164), els professors planifiquen l’ensenyança d’un tema tenint en compte quatre estils d’aprenentatge principals: domini de coneixements, comprensió, implicació personal i síntesis. Tots els alumnes formen part de les diferents opcions i a part d’aproximar-se a la matèria tal i com ho desitgen, poden potenciar els seus recursos més dèbils.
Carpetes o portafols d’aprenentatge: ( M. T. Padilla, 2002, p. 264) “El portafols és un procediment per avaluar les execucions dels alumnes, un conjunt sistemàtic i organitzat d’evidències que utilitzen alumne i professor per controlar el progrés de les actituds, les habilitats i el coneixement.”
Tècniques per atendre als ritmes i estils d'aprenentatge en grup:
Estudi d’òrbites: (C. A. Tomlinson, 2008, p. 131): “Es tracta d’investigacions independents, que solen durar de 3-6 setmanes.” L’òrbita ”gira entorn algun aspecte del currículum, els alumnes n’elegeixen el tema i treballen per extreure’n més informació amb la guia del professor”.
Centres o racons: n’hi ha de dos tipus: d’aprenentatge i d’interès. El d’aprenentatge, (Kaplan, Kaplan, Madse i Gould, 1980 citat per C. A. Tomlinson, 2008, p. 138) “és una àrea dins de l’aula que conté un conjunt d’activitats o materials dissenyats per ensenyar, reforçar, o ampliar un concepte o habilitat en concret”. Un centre d’interès, (C. A. Tomlinson, 2008, p. 138) “pretén motivar l’exploració d’aquells temes pels que els alumnes senten una especial inclinació”.
Estacions: (C. A. Tomlinson, 2008, p.115): “Les estacions són diferents punts dins de la classe, on els estudiants treballen simultàniament realitzant diferents tasques”.
Activitats escalonades o multinivell: L'ensenyament multinivell (Shulz Turnbull, 1984 citat per J. Cotillot 2000, p. 87) “es basa en la premissa que una lliçó s'ha d'ensenyar al conjunt de la classe. És una aproximació a la planificació que assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes, sense distinció del seu nivell personal d'habilitats. L'ensenyament multinivell permet que el mestre planifiqui una lliçó per a tots els alumnes, i així disminueix la necessitat de seguir programes diferents, i alhora li possibilita la introducció d'objectius individuals en el contingut i en les estratègies educatives de l'aula.”
Instrucció complexa: de C. A. Tomlinson (2008, p. 126), podem extreure que és una tècnica que pretén oferir igualtat d’oportunitats a l’aprenentatge mitjançant materials estimulants intel·lectualment i a través de la instrucció en grups petits. És molt complexa però fa reflexionar i pensar molt a l’alumne, pel que l’aprenentatge és de gran qualitat.
Tècniques per atendre als ritmes i estils d'aprenentatge individualment:
Punts d’accés: (Gardner, 1991,1993 citat per C. A. Tomlinson, 2008, p. 147) “estratègia per dirigir-se als diferents perfils de l’intel·ligència”. Proposa que estudiï cada tema des de 5 punts d’accés: narratiu, lògico-quantitatiu, sentit profund, estètic i experimental.
Compartimentar: C. A. Tomlinson (2008, p. 162) ens explica que es tracta de que el professor constati el que l’alumne ja domina i el que encara no sap, i a partir d’aquí, planifiqui l’ús del temps en funció del que ha esbrinat. Comencen fent referència a la capacitat de l’alumne i acaben centrant-se en els seus interessos.
Estudi independent: segons C.A. Tomlinson (2008, p. 163), es tracta de guiar a l’alumne perquè aprengui a estudiar de manera autònoma donant-li pautes adaptades a les seves característiques, capacitats, interessos i perfils d’aprenentatge. D’aquesta manera potenciarem les seves capacitats i talents naturals. Cada itinerari serà diferent, a alguns els hi anirà bé exposar el que han estudiat de manera oral, altres seran més pràctics,...
ACI
Què és una ACI?
Una ACI és, segons R. Maura, (2008): “Una adaptació del currículum a les necessitats de l’alumne amb la finalitat d’assolir, en la major mesura possible, les capacitats establertes en els objectius generals del cicle, participant dels entorns generals i comuns.”
Quins tipus d'ACI hi ha?
Les ACI poden ser significatives o no significatives:
No significatives: (R. Maura,2008) “quan les modificacions dels elements curriculars permetin assolir les capacitats establertes en els objectius del cicle corresponent.”
Significatives: (R. Maura,2008) “a causa de les modificacions dels elements curriculars , se’n modifiquin substancialment els criteris d’avaluació i per tant, el grau de consecució de les capacitats del cicle corresponent.”
A qui li fem una ACI?
Si un nin entra en el programa ANEE el tutor li farà una ACI (trimestral) juntament amb l'equip de suport.
Els nins que són dins ANESE tindran una ACI si el seu retard curricular és de 2 anys per sota de la mitjana que correspon a la seva edat.
Com dur a terme un ACI?
Quan fas un ACI has de tenir en compte que si l’alumne no arriba a assolir els objectius necessaris per obtindre la titulació corresponent, no podrà tenir-hi accés per la via ordinària. Per aquesta raó i perquè no és el més efectiu, s’ha de fer com a darrer recurs.
Un cop decidim fer-la, en primer lloc, hem d’identificar a l’alumne i el professorat de suport que necessitarà el tutor o professor d’àrea. Després hem de realitzar una avaluació inicial i fer una proposta d’actuació en funció d’aquesta. I en darrer lloc, farem un seguiment del cas i anirem avaluant les propostes i pautes que li apliquem.
