TEG
Els Trastorns de l'espectre emocional, tradicionalment, sempre s'han associat més a població adulta que a població infanto-juvenil. Avui dia assistim a un augment d'aquestes patologies en població infantil. La importància de detectar-les i tractar-les a temps és de vital importància. Les emocions (positives i negatives) i la forma en què el nen les processa va a ser un dels pilars de la seva personalitat en el futur.Hem de dir que a la base de moltes conductes disruptives s'amaguen causes emocionals.
La intervenció amb nens que presenten trastorns de la vinculació dependrà de les seves circumstàncies actuals i, evidentment, de la seva pròpia història. En alguns casos, no podrem modificar situacions ambientals generadores del problema (pèrdues de pares, separacions, condicions de pobresa extrema o entorns marginals, etc.), per la qual cosa el nostre treball se centrarà en el propi nen i en les persones actuals de referència.
En altres casos, per exemple, nens de famílies normalitzades que sofreixen de problemes de vinculació per motius diversos (nens adoptats, malaltia crònica de la mare, separacions forçoses, etc.) el treball pot efectuar-se a nivell familiar i en el seu entorn immediat (escola, etc.) amb un millor pronòstic si no hi ha altres factors de risc.
Encara que pot ser necessari el treball psicològic individual amb el nen, en la majoria dels casos, un dels principals objectius del terapeuta, serà proporcionar informació i comprensió sobre el problema als pares o tutors del nen.
Bravo, L. (1984), planteja que els trastorns emocionals infantils són conseqüència d'insuficiència en els processos psicològics adaptatius enfront d'experiències de l'ambient i enfront de les pròpies necessitats instintives. Agrega a més, que aquests trastorns són derivats de l'angoixa i dels mecanismes psíquics insuficients per controlar-la.
Els trastorns emocionals estarien estretament relacionats amb problemes de conducta, anomalies de caràcter i dificultats d'aprenentatge, la qual cosa moltes vegades no permet fer una anàlisi més específic del problema.
Els trastorns emocionals poden dividir-se en:
- Trastorns afectius derivats de l'ambient (sobre la base de les actituds del mitjà enfront d'ell)
- Trastorns conflictius simptomàtics (amb causa ambiental, però els símptomes es mantenen malgrat desaparèixer la causa).
- Trastorns estructurals de la personalitat .
Barbe, R. (1968), enuncia alguns símptomes i efectes d'aquest trastorn: excessiva sensibilitat, baix rendiment escolar, insomni, egoisme, dificultats de separació de la mare, rebuig escolar, dificultats d'expressió dels propis sentiments, sentiment de culpa. Això pot traduir-se en conductes agressives o retretes.
Segons el Dr. Michael Giraldo, la timidesa la majoria de les vegades està composta de tres elements: "l'escassa habilitat social, l'angoixa davant els contactes socials i els prejudicis negatius. El nen, llavors, presenta temor a la valoració negativa, és a dir, por al ridícul, por al fet que els altres li descobreixin alguna dificultat social i es burlin d'ell, por a ser comparat amb els altres i ser considerat inferior.
Pel que fa a l'anterior, és freqüent que els companys es burlin d'ells, mitjançant la qual cosa, el temor es veu confirmat, reforçant-se així la gravetat de la timidesa en ells.
D'altra banda, els nens tímids pensen en negatiu, culpant-se a si mateix que les relacions socials no siguin com ells vulguin i pel mateix no s'esforcen massa per respondre a les exigències socials.Quan la timidesa és severa, els nens poden romandre muts o articular malament, la qual cosa concorda amb les característiques d'un nen amb mutisme selectiu. A més se senten incòmodes davant la pressió social i si se'ls força a participar, ploren i es mostren ansiosos.
La família i els trastorns emocionals en el nen
Per Campión, J. (1987), el nen forma part de dos importants sistemes, la família i l'escola, i és influït per tots dos. La seva conducta i rendiment reflecteixen experiències viscudes en tots dos sistemes, i al mateix temps el nen exerceix una poderosa influència tant en la família com a l'escola.
En l'enfocament de sistemes conjunts s'ha d'entendre al nen com a individu i als dos sistemes en què es desembolica per ajudar-ho a superar dificultats de conducta a l'escola.
ESTRATÈGIES PER ENSENYAR ALS PARES O TUTORS
-El primer objectiu és explicar als pares o tutors l'origen del problema.
A partir d'aquesta comprensió, com a estratègia general, cal potenciar espais de comunicació diària amb el nen. Prioritzar la qualitat versus la quantitat en la interacció.
-Fomentar que expliqui els seus sentiments i emocions (tristesa, alegria, etc.) més que el que ha fet (jugar, anar d'excursió, etc.). Sobre aquest tema pot utilitzar-se el Diari emocional on es registrarà diàriament una cosa que el nen ha viscut positivament i una altra en la qual ha de millorar. Això ha de servir de base perquè els pares raonin amb ell els aspectes dels seus sentiments i comportament que els preocupa. Normalment això pot fer-se a la nit just abans de ficar-se al llit.
-Marcar molt clarament les conseqüències de les conductes que volem corregir (càstigs) però, quan ocorre la conducta, no li cridem ni intentem demanar-li explicacions, o raonar el succeït. Per a això podem utilitzar l'espai nocturn del Diari on tots ja estem més relaxats.
-Quan es produeix una conducta inadequada que volem corregir, retirem (en la mesura del possible) l'atenció (temps fora o uns altres) i li farem saber que estem tristos perquè ell pot fer-ho millor. D'aquesta forma, el nen passa de ser la víctima a sentir-se responsable de la “tristesa” dels pares. Això pot ser molt eficaç en nens que precisament tenen temors a la pèrdua o distanciament emocional dels pares, no obstant això ha d'utilitzar-se amb cautela a causa que parlem de nens amb problemàtica afectiva.
-Cal rebutjar les conductes dolentes del nen, mai al propi nen. És a dir, li direm que s'ha portat malament però no que és un nen dolent, desobedient, etc.
-Per treballar aspectes concrets de la seva conducta,podem:
-Pactar premis a compte i definir les regles de joc.
-Reforçament positiu: donar-li afecte i transmeter-li les coses que fa bé.
-Tutoria tant individual com grupal treballant les normes i el diàleg.
-Teràpia emocional:es pot treballar amb llibres o pel.lícules.
-Control de la respiració,per a controlr l´estrés i manejar els augments d´activació.
-Tècniques de relaxació.
-Intentar incrementar el temps d'ocis junts.
-També es una bona idea, malgrat sembli molt bàsica recordar-li quant l´estimam i l'important que és ell per a la família. Això significa donar-li protagonisme i saber lloar-li la conducta o el treball correcte immediatament després que ho dugui a terme.
Si hi ha problemes d´impulsividad o atenció, podem incorporar jocs que fomentin la demora de la resposta i el pensar abans d'actuar. És millor establir un horari diari perquè puguem estar amb ell junts. Aquestes activitats han de ser viscudes pel nen com un espai lúdic no com uns deures.
-Els pares i mestres han de ser capaços d'obrir, des de molt primerenca edat, una porta en el nen perquè pugui deixar sortir els seus sentiments i emocions. Saber escoltar, acompanyar, connectar amb el món interior infantil, és la millor manera de construir un jove sense complexos i amb bona autoestima. Tot això recobra especial importància en nens que per un motiu o un altre han vist truncat el vincle primerenc.
